Les arades de disc es poden classificar en dos tipus principals segons el mètode de muntatge del disc: normals i verticals. Tant les arades de disc ordinàries com les verticals tenen un angle de 10 graus a 30 graus entre el pla giratori del disc i la direcció del viatge, que serveix per empènyer el sòl i millorar la capacitat del disc per penetrar al sòl. El pla de rotació d'una arada de disc normal no és perpendicular al terra, sinó lleugerament inclinat, formant un angle entre el pla giratori i la línia vertical, normalment d'uns 30-45 graus. L'angle d'inclinació d'una arada de disc normal es representa per l'angle agut entre el diàmetre horitzontal del disc i la direcció de la marxa. Aquest angle permet que el disc es talli fàcilment en terrossos i els aixequi abans de girar-los. Les arades de disc generalment tenen un rascador muntat a la part posterior superior de la superfície còncava del disc per evitar l'adhesió del sòl. La superfície corbada del rascador també ajuda a girar els terrossos.
Les arades de disc verticals tenen un pla giratori perpendicular a la superfície del sòl, amb només un angle d'inclinació i sense inclinació. Les arades de disc verticals tenen discs més petits, però una sola arada pot tenir un gran nombre de discos (les arades de disc verticals grans poden tenir de 30 a 40 discos), s'utilitzen principalment per al conreu poc profund i l'eliminació de rostolls. També es poden equipar amb caixes de llavors i fertilitzants per a operacions combinades de conreu, sembra i fertilització.
Les arades de disc normals també inclouen arades de disc bidireccionals que poden inclinar-se cap a l'esquerra o la dreta. La biga de l'arada, que munta l'arada, pot oscil·lar horitzontalment en relació al marc de l'arada per adaptar-se a la inversió del disc. El mecanisme de marxa enrere pot ser mecànic o hidràulic. Les arades de disc bidireccionals asseguren que els terrossos de terra sempre giren cap a un costat del camp, donant lloc a una superfície llisa sense solcs.
Les arades de disc de tipus drive-es van desenvolupar en alguns països a la dècada de 1980. Impulsat per l'eix de presa de força del tractor-, un grup de discos gira a aproximadament 120 rpm, proporcionant un bon conreu i trencament del sòl. Són especialment eficaços per utilitzar la potència del tractor quan es conreen terres humides o camps de rostolls d'arròs.
